Us expliquem el resultat de la reunió
Reunió celebrada el dimecres, 24 d’octubre de 2007, pel grup de veïns que varen fer al·legacions al projecte de l’edifici de 16 habitatges i 32 places d’aparcament a la plaça Catalunya de Bellvei amb l’ajuntament representat pel Sr. Alcalde i un tècnic municipal.
Les demandes exposades per una trentena de veïns de Bellvei per la concessió d’una llicència d’obres, que no complia les normes, en una finca del casc antic situada a la Plaça Catalunya núm. 1 i al carrer Montserrat núm. 5, promoguda per l’empresa Oficina Castellet d’Arquitectura Asociada, S.L., van ser rebutjades inicialment pel Sr. Alcalde amb la justificació del tècnic municipal.
La resposta del tècnic municipal va justificar la llicència afirmant que, tot i que ell no era el que l’havia concedida, igualment l’hagués donat ja que la “interpretació” de la normativa urbanística ho permet.
Els veïns, a mesura que transcorria la reunió, van anar rebatin una per una totes les afirmacions del tècnic de la manera que s’exposa a continuació.
1. Sobre les plantes baixes i els aparcaments
El tècnic municipal defensava poder fer pisos en planta baixa ja que: “actualment el fet de poder construir amb més facilitat aparcaments soterrats pot alliberar les plantes baixes per posar-hi habitatge més adaptat als temps actuals”.
Això no va convèncer als veïns assistents. Se li va recordar que, on ell deia que era interpretable, la normativa deia explícitament que en el casc antic:
“..és obligatori, en cas en que es construeixi més de dos habitatges (en el projecte n’hi ha 16) amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament.”
I per molt que ho justifiqui, una “obligació” en una normativa s’ha de complir i no dona peu a altres interpretacions —i així ho expressaven les al·legacions redactades per un advocat especialitzat en urbanisme—
Altra cosa és si aquesta normativa ha quedat desfasada pels temps actuals, cosa que estem d’acord. Però, en aquest cas, el camí a seguir és l’actualització de la normativa, no la interpretació personal feta amb lleugeresa, com és el cas, ja que pot donar peu a interpretacions tendencioses i a perjudicar a tercers, com està succeint.
Manca de regulació de paràmetres actuals.
La normativa del casc antic no regula els aparcaments: les condicions, l’ús, la quantitat, l’accés.., com tampoc regula l’habitatge plurifamiliar: nombre, grandària, etc.. perquè està feta en un altre temps en què no es preveia el canvi tant sobtat i radical que estan experimentant els nostres centres històrics davant l’avidesa de l’especulació immobiliària.
Ara, la normativa, el màxim que permet és l’habitatge bifamiliar amb un màxim de quatre habitatges per parcel·la. Per tant no és correcte donar llicència en una parcel·la del casc antic per tants aparcaments ni tants pisos. On és l’articulat que ho regula? A les Normes urbanístiques de Bellvei no existeixen.
Concedir llicència per a 16 habitatges, en una sola parcel·la, i 32 aparcaments en dues plantes soterrades, amb una sola sortida pel carrer Montserrat —que en molts trams te un ample de 3,50 metres— és un problema circulatori i d’invasió del cotxe sobre els espais públics més tranquils del casc antic. La interpretació aleatòria de les normes que el tècnic provoca, amb el consentiment polític, genera perjudici a terceres persones, o sigui als veïns que vivim al barri i a la vegada malmetent el centre històric, convertint-lo en un barri de blocs de pisos dens i sense personalitat.
2. Sobre l’obsolescència de les Normes Urbanístiques
Però la cosa no acaba aquí, tot i reconèixer, el mateix tècnic, que les normes urbanístiques del casc antic són obsoletes i mancades de precisió —situació que facilita els interessos immobiliaris de les constructores foranies que busquen el benefici més abundant sense miraments a un centre històric en degradació— defensa una interpretació, evidentment, a l’alça, o sigui: “si no queda clar el què si pot fer, fem-hi moltes coses”. Quan la prudència davant l’absència de normes seria, “no concedim llicència fins que això no estigui clar.”
El Sr. Alcalde en tot això anava afirmant que la necessitat d’aparcament que patia el casc antic justificava que allí s’hi fessin 32 aparcaments. A la qual cosa se li va respondre que hi ha moltes més mancances al casc antic —el problema de definir el nombre i la grandària dels habitatges, quines mesures s’apliquen per protegir el poc patrimoni arquitectònic i ambiental que ens queda, comprovar si en el subsòl hi ha restes de valor arqueològic, determinar la mesura dels accessos dels vehicles privats i on van els aparcaments i com s’articulen perquè no afectin la via pública més dedicada als vianants—. La complexitat de la solució per un centre històric degradat no pot ser presa per decisió personal. El que seria correcte és redactar un Pla Urbanístic de Protecció del Centre Històric on tots els veïns de Bellvei podessin dir la seva.
3. Sobre les alineacions de vial
El tècnic seguia justificant el fet de que, com fa el projecte, construir una mitgera de 9 metres d’alçada per 11 d’amplada tapant els darreres de les cases del carrer Jacint Verdaguer, a les quals els hi treu llum i ventilació que les fa inhabitables, era acceptable. Cosa que si es fes una interpretació correcta i lògica de la normativa d’alineació de vial es podria evitar.
4. Sobre el dret de vistes
El tècnic municipal va exposar que el Codi Civil permetia tapar les finestres d’una propietat que donaven sobre el pati d’un altra —cosa que succeeix en el projecte al·legat— però el dubte està en si amb unes lleis adequades a la conservació del centre seria convenient tapar-les ja que aquestes finestres formen part d’un edifici que, segurament es podria conservar com a patrimoni arquitectònic i per tant aplicar unes normes de protecció sobre les esmentades finestres per formar part d’ell. Però això, segurament, és demanar massa per la sensibilitat en què l’ajuntament tracta el patrimoni arquitectònic.
5. Sobre la segregació de parcel·les
Curiosament el mateix tècnic va donar la raó als veïns a l’hora de reconèixer que, per construir-hi 4 escales amb 4 habitatges cadascuna, era necessari la segregació de la finca. Ja que en una sola finca no s’hi poden més de 4 habitatges i per tant ha d’estar sotmesa prèviament a un projecte de segregació, cosa que no s’ha fet, i en canvi l’ajuntament, en data 11 d’abril d’aquest any, ja ha donat llicència del projecte bàsic, tot i que l’alcalde en la reunió ho negava.
6. Si hi ha d’haver segregació en quatre parcel·les. La pregunta és:
els aparcaments soterrats poden agrupar-se?
La normativa de Bellvei no diu res sobre aparcaments soterrats ni si es poden mancomunar. No els regula per la senzilla raó de que tractant-se del casc antic, amb la majoria de parcel·les petites i irregulars i on ningú, fa uns anys, hauria pensat en que s’hi podrien construir blocs de pisos de forma massiva, l’aparcament soterrat no tenia sentit.
No es pot passar d’uns edificis i uns patis que configuren la història i la tipologia del casc antic, on la majoria d’ells eren habitats per una família, a una edificació plurifamiliar, amb un nivell tant dens d’habitatges i d’aparcaments, sense establir unes normes que determinin la mesura de les coses i ajudin a conservar el patrimoni del centre històric abans no es converteixi en un mercadeig de promotors.
La resposta a tota això és clara, existeix un buit legal que reguli les necessitats edificatòries i d’usos actuals i que a la vegada protegeixi el patrimoni ambiental i arquitectònic del casc antic. Donar llicència amb criteris personalistes és abandonar el centre urbà a l’especulació immobiliària.
7. Qui ho ha de portar a terme no ho compleix.
Al centre urbà de Bellvei ja es comencen a agrupar aparcaments soterrats entre dues propietats diferents sense existir una normativa que ho reguli i, curiosament, un cas s’està produint en una obra del carrer Antoni Suau on casualment qui ho porta a terme és una empresa del Sr. alcalde —Josep Fonts Batlle i Judit Mestres Comunitat de Bens—. Evidentment la normativa urbanística no diu res sobre aquest tema, però aquest buit legal no té perquè ser aprofitat pel propi alcalde per beneficiar les seves promocions immobiliàries. Si actués amb l’ètica pròpia d’un polític honest hauria de, primer de tot, revisar la normativa d’aparcaments soterrats per veure en quins cassos es pot fer o en quins no, exposar-la al públic, debatre-la i posteriorment aprovar-la.
Estem d’acord en que l’aparcament és un problema que s’ha de resoldre, però aquesta no és manera. Els carrers estrets del centre urbà tenen unes limitacions que de seguir pel camí de substituir habitatges unifamiliars per blocs plurifamiliars col·lapsarem el sistema viari i per tant, per evitar això, caldria revisar el planejament urbà i aplicar normes que ho regulin.
Però amb aquesta situació se’ns fa difícil distingir entre el qui gestiona el patrimoni públic i el qui promociona immobles privats. Per aquest camí Bellvei es pot convertir en un territori sense ordre ni concert on la única normativa a complir sigui la que dicti el senyor que mani.
8. Sobre la defensa dels drets dels ciutadans de Bellvei
Al llarg de la intervenció i veient l’ambigüitat que el Sr. alcalde mantenia, al no saber si es decantava per acceptar les demandes dels veïns o seguia a favor de la llicència donada als promotors, una persona dels presents li va dir que si estàvem allí era perquè, com alcalde al qual li pagàvem part del sou, teníem el dret de demanar-li que defensés els drets dels veïns i no posar-se de part dels promotors, ja que ell representava als ciutadans que tenia davant. Sembla que en va fer cas ja que al final va assegurar-nos que s’ho pensaria i ens donaria una resposta, la qual cosa li varem dir que fos per escrit, ja que els veïns afectats teníem la intenció de portar-ho als tribunals en cas de que fes cas omís de les observacions fetes pels afectats.
9. Encara n’hi ha més.
Al llarg del procés de les al·legacions els veïns afectats ens hem assabentat de que a l’illa urbana formada pels carrers Montserrat, Sant Cristòfol i Jacint Verdaguer, també al casc antic, on s’hi volen fer 11 habitatges amb aparcament soterrat i que te els mateixos defectes que el projecte de la plaça Catalunya —tot sembla indicar que redactat pels mateixos tècnics—. També en aquest cas es va recomanar mirar-se el projecte amb lupa perquè no caigui en els mateixos defectes ja que els veïns seguiran actuant en el mateix sentit.
Conclusions:
El que semblava una negació a les nostres demandes i que el tècnic considerava les al·legacions “sense cap ni peus” va resultar ser profitós i va posar en entredit les decisions de l’ajuntament i sobretot el fet de que l’actuació municipal era més que dubtosa donant l’impressió de que s’ha pres a la lleugera els defectes que una normativa obsoleta com aquesta genera.
Volem pensar que l’alcalde rectificarà i farà costat als veïns que, a part de tenir la raó, són els seus administrats. Demanaríem una mica més de sensibilitat en vers el poc patrimoni arquitectònic i urbà que queda del que encara és el cor de la història del poble. Amb aquesta acció ha quedat palès la urgent necessitat de revisar la normativa d’aquest barri i de treure’l de l’abandó en que s’ha relegat durant molts anys.
Ara toca esperar la resposta de l’ajuntament i poder trobar una solució que millori les condicions i la imatge del centre històric.
Salut
Bellvei a 26 d’octubre de 2007
Pau Batlle Solé
Veí afectat, arquitecte urbanista i regidor de l’ajuntament
