L’alcalde no ha vengut les parcel·les industrials que han de finançar la segona fase dels carrers del centre del poble.
L’Entesa, en el ple anterior li va advertir. No és moment per vendre parcel3les, encara que siguin industrials.
La contesta d’ell i el seu “repetidor” va ser mofar-se afirmant que no era el mateix els habitatges que l’industrial. No veuen més enllà del seu nas. Quan ve la crisi és com les fitxes de dòmino, una fa caure l’altra.
Ara va de cul per postposar l’horrorosa pavimentació de la segona fase dels carrers del centre perquè no disposa de diners. I encara falta el nou ajuntament. Veurem com se’n surt.
Tanta prepotència, aquesta s’esvaeix quan fallen les finances. Tots els diners invertits en el pavelló esportiu.
I ARA QUÈ? Dons ja comencem a notar-ho: la piscina es tanca a l’hora de dinar quan mai es feia. El pavelló es tanca un mes sencer per no gastar. Molts arranjaments no es fan i els jubilats que van al centre s’han d'emportar les cadires de casa perquè les que hi ha es cauen de velles.
L’Entesa, en el ple anterior li va advertir. No és moment per vendre parcel3les, encara que siguin industrials.
La contesta d’ell i el seu “repetidor” va ser mofar-se afirmant que no era el mateix els habitatges que l’industrial. No veuen més enllà del seu nas. Quan ve la crisi és com les fitxes de dòmino, una fa caure l’altra.
Ara va de cul per postposar l’horrorosa pavimentació de la segona fase dels carrers del centre perquè no disposa de diners. I encara falta el nou ajuntament. Veurem com se’n surt.
Tanta prepotència, aquesta s’esvaeix quan fallen les finances. Tots els diners invertits en el pavelló esportiu.
I ARA QUÈ? Dons ja comencem a notar-ho: la piscina es tanca a l’hora de dinar quan mai es feia. El pavelló es tanca un mes sencer per no gastar. Molts arranjaments no es fan i els jubilats que van al centre s’han d'emportar les cadires de casa perquè les que hi ha es cauen de velles.
