Fonts deixa en mans de l’oposició la solució del centre històric.

L’Entesa demana responsabilitats al govern per no consensuar els suggeriments al Pla Territorial del Camp de Tarragona.

L’alcalde vol iniciar el POUM sense desenvolupar l’agenda 21, que ja va prometre el 2003.

Bellvei, 28 de desembre de 2007 .- En un ple final d’any intens i llarg l’oposició es va portar el gat a l’aigua en una moció presentada pel PSC i que van recolzar l’Entesa i el PP.

La moció demanava revisar el planejament vigent del centre històric, donada la situació de desprotecció legal en que es troba i de la pressió immobiliària a que està sotmès.

Aquesta situació crítica del centre ha donat peu a un seguit de denuncies efectuades per l’oposició i ha generat manifestacions de nombrosos veïns en contra de les llicències que l’ajuntament ha començat a donar en determinades parcel·les del casc antic —aparegudes últimament als mitjans de comunicació— que destrueixen definitivament el patrimoni arquitectònic i ambiental del centre històric del poble de Bellvei.

Les votacions van ser quatre vots a favor —PSC, Entesa i PP— i, sorprenentment, cinc abstencions —CiU— pel qual queda aprovada la moció.

El fet de que l’equip de govern s’hagi abstingut demostra la deixadesa i la manca de criteris sobre les urgències que el poble de Bellvei té. També demostra que els interessos de l’alcalde no semblen coincidir amb els de la gent del poble.

Però ara, havent prosperat la moció, haurà de tirar endavant la proposta guanyada per l’oposició i redactar la modificació de les Normes Subsidiàries de planejament pel que fa al casc antic que conformen les claus RCA i RC —residencial casc i residencial casc antic—. Prèviament haurà de decretar suspensió de llicències d’obra de rehabilitació i d’obra nova fins que no s’aprovi les modificació del pla.

Al llarg del ple, amb la prepotència i magnanimitat a que ens té acostumats, un alcalde, massa temps segur de la seva poltrona, va anar exposant les accions de govern amb la satisfacció dels fets consumats que cada comunicat representava:

Un POUM insostenible

Primer va informar que havia rebut una subvenció de 30.000 € per desenvolupar el POUM. L’Entesa va demanar-li que se’n havia fet de la sol·licitud a la Diputació, l’any 2003, per desenvolupar l’auditoria ambiental del municipi i la posterior agenda 21 abans de desenvolupar el POUM. L’alcalde, a instàncies de l’Entesa, afirmava que se li havia dit des de la diputació que en el primer semestre del 2008 es concediria la subvenció per desenvolupar l’A21.

“Ara, quan les noves lleis urbanístiques, si es vol fer el camp de golf, obliguen a fer un POUM, l’alcalde s’ha espavilat en obtenir subvenció, però no s’ha preocupat per aconseguir subvenció per l’agenda 21 sota el temor que les conclusions a que arribi se’n derivin conseqüències negatives per al golf i la urbanització en mig de la muntanya que tan persegueix.” Afirma Pau Batlle, representant de l’Entesa per Bellvei.

Un poble de màxims!

L’Entesa va recriminar a l’equip de govern que s’hagués redactat uns suggeriments al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona sense ni tant sols haver demanat l’opinió als grups de l’oposició. L’alcalde va fer els suggeriments en nom i representació de l’Ajuntament i per tant de tots els seus membres, quan l’oposició no hi està d’acord en molts dels punts demanats.

L’Entesa va acusar a l’equip de govern d’emprar criteris ideològics expansionistes i afavorir als promotors privats més que als interessos dels representants legals municipals.

Els termes dels suggeriments són prou evidents:

L’alcalde demana, entre altres coses:

Fer un camp de golf on el PTPCT qualifica d’espai natural.
Una zona comercial que vagi des de l’Hospital Comarcal fins al Teichenné.
Un baixador del ferrocarril al camí de Santa Oliva.
Que Bellvei passi de creixement moderat a mitjà.
Que Bellvei es consideri nucli estructurador.

A la demanda feta per l’Entesa l’alcalde va respondre que “nosaltres anem a màxims”. (A màxims de què? d'especulació? perquè de sostenibilitat no ho sembla.)

Si ja es sabia les tendències expansionistes de l’equip de govern ara queden paleses amb aquesta afirmació. També es posa en evidència que fa el què vol tot i saber que només representa a la meitat dels votants.

Una radio per a tots!

Sobre la radio, l’Entesa va demanar la participació en el consell de la radio, la participació en l’elaboració dels programes radiofònics, poder tenir un espai pels grups de l’oposició on es puguin expressar i que el plens municipals siguin radiats en directe per a tota l’oposició.

Falta de respecte institucional

Com a detall digne de la prepotència i el mal gust a que ens té acostumats Josep Fonts, l’alcalde de Bellvei, i amb la coartada que estàvem en el dia dels Sants Innocents, Fonts va decidir penjar una “llufa” ben grossa en el lloc on li corresponia col·locar el retrat del President de la Generalitat. dient: “la penjarem aquí en el lloc del Montilla”. L’entesa entén que aquest va ser un acte de falta de respecte a la màxima autoritat institucional del país indigne d’una persona amb càrrec públic, per la qual cosa creiem que Presidència de la Generalitat hauria de reprovar aquesta mofa, tal i com l’entesa fa a través d’aquesta denúncia.

Nota de premsa 28.12.07 en pdf

Primer número d'una nova publicació telemàtica de l'entesa

Per llegir-la bé, piqueu amb el ratolí sobre la pàgina:

Analpòrtic núm. 0 versió pdf

El PSC i l'Entesa denuncien irregularitats urbanístiques a la Generalitat

El PSC i l’Entesa denuncien les irregularitats amb que s'està donant la llicència d'obres dels blocs de pisos i els dos aparcaments soterranis al centre històric de Bellvei, davant de la Plaça Catalunya i el carrer Montserrat, al Servei de Protecció de la legalitat urbanística.

L’alcalde incompleix la promesa de donar una resposta als veïns del centre històric que van reclamar-li de no concedir llicència d’obres a la Plaça Catalunya on hi vol fer bloc de pisos i aparcaments soterranis.

En declaracions fetes públiques pel mateix alcalde manté que l'assumpte està solucionat, mentrestant els veïns afectats no han obtingut resposta.

La gent comenta, ja sense pors, que l'alcalde només governa pels seus interessos i es despreocupa dels problemes dels veïns del poble, inclús dels qui el varen votar.

La reclamació feta per l’Entesa sobre les obres il·legals que s’estan duent a terme al número 18 del carrer Jacint Verdaguer no han obtingut resposta per part de l’Ajuntament, mentrestant les obres segueixen el seu curs, tal com es pot apreciar en la fotografia, on es construeix la quarta planta d’un edifici que només en pot tenir tres.

El procés d’especulació urbanística i edificatoria del centre històric és preocupant. No tenint-ne prou en deixar fer les irregularitats denunciades, ara està apunt de concedir una altra llicència en un pati del casc antic, entre els carrers de Verdaguer, Sant Cristòfol i Montserrat, on hi vol fer 11 habitatges i aparcaments al soterrani amb un projecte fora de tota mida i incomplint la normativa vigent. Les cases ja estan a la venda, es pot comprobar si mireu a: Immobiliàries a Bellvei, on el terreny es ven a 1.500.000 €.

Nota de premsa 10.12.07 en pdf

L’ajuntament de Bellvei dona llum verda a la canalització artificiosa del torrent de la Pellisseta

Bellvei, 29 d'octubre de 2007: Nota de premsa Ple Municipal

l

Bellvei i el Vendrell uneixen els seus respectius casc urbans mitjançant els polígons-magatzem.

Amb l’únic vot en contra de l’Entesa per Bellvei, l’ajuntament dona el vist i plau al text refós del Pla Parcial Industrial Sectors 8 i 13. La construcció d’aquests polígons connectaran Bellvei amb el Vendrell. A partir d’ara els dos nuclis urbans restaran units per carrers asfaltats formant una continuïtat urbana. El camí cap el gran Vendrell, que preveu el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, s’ha iniciat.

El pitjor però és que l’ajuntament, encapçalat pel incombustible i insostenible Fonts, ha permès que el Pla Parcial es carregués definitivament el sistema natural del torrent de la Pellisseta, transformant-lo en un canal de formigó i pedres vorejat de naus magatzem.

No hi havia necessitat, el pla es podia fer sense arribar a la intrrupció de la continuïtat biològica del sistema hídric. L’Entesa no comprèn com s’ha arribat a aquest punt de destrucció natural gratuïta i innecessària.

En Pau Batlle declarava: “Ara, la continuïtat biològica del torrent que rega els municipis de l’Arboç, Castellet i Bellvei fins a desembocar al torrent del Lluc, queda estroncada per la inconsciència d’un alcalde i el mutisme servil dels seus regidors i regidora. Paral·lelament, amb tota la hipocresia del món, l’ajuntament organitza conferències sobre el canvi climàtic.”


Ordenances Fiscal 2008
L’altra assumpte del Ple ha estat l’aprovació de la modificació de les ordenances fiscals del 2008. Els tres grups a l’oposició han coincidit en demanar que l’equip de govern faci honor a la oferta de participació que el sr. Alcalde va fer a la presa de possessió del seu càrrec i expliqui molt abans dels dos dies a que obliga la llei i doni informació escrita. Però, com sempre, mitjançant el seu regidor de finances, ha repetit per enèsima vegada que ells fan el que volen que per això han guanyat les eleccions.

Els veïns detecten de nou un altra irregularitat en unes obres al Casc Antic

Les obres que s'estan duent a terme en el núm. 18 del carrer Jacint Verdaguer no compleixen la normativa urbanística vigent.

Es presenten al·legacions per demanar a l'Ajuntament que pari les obres fins que no es resolguin els problemes detectats.

En ......................................................................., amb DNI núm ......................., resident a..............................................................del municipi de ............................, havent rebut informació sobre el PROJECTE BÀSIC D’UN EDIFICI PLURIFAMILIAR ENTRE MITGERES (2 HABITATGES I UN LOCAL) situat al carrer Jacint Verdaguer núm. 18 d’aquesta població, promogut pel Sr. F.F.J. i fent ús dels drets que com a ciutadà em concedeixen les lleis, formulo i presento la següent

A L ·LEGACIÓ

1. Sobre l’incompliment dels usos de la normativa urbanística.

Comprovat l’expedient sobre els plànols del projecte bàsic —l’executiu no figurava en l’expedient— es constata que tot i que les cotes del mateix projecte marquen 5,01 metres, la medició dona 4,98 metres i a més, a una fondària de 7,90 metres, l’ample de la parcel·la és de 4,48 metres que descomptades les parets mitgeres te un mida lliure de 3,80 metres. Amb aquestes condicions i segons consta en l’expedient municipal s’ha donat una llicència per “habitatge plurifamiliar i un local” quan no es podria concedir llicència d’obres ja que, segons la normativa vigent l’obligació és de que sigui unifamiliar i mai plurifamiliar d’acord amb el que determina l’article 97. 2 de les normes urbanístiques vigents al municipi:

“Els edificis en aquesta zona, la façana dels quals sigui de longitud menor o igual a 5 metres, seran obligatòriament unifamiliars.”

2. Sobre l’excés en l’alçada reguladora.

Article 96. Condicions de l’edificació b.2 Cobertes. Inclinades amb una pendent màxima del 30% i acabades amb teula segons apartat anterior. Per sobre de l’alçada reguladora màxima. No hi podrà haver en cap cas espais habitables excepte la coberta, amb inclinació menor de 45º (en la clau RCA dels 30%) i els elements d’instal•lacions, baranes i acabaments decoratius.

L’obra que s’està duent a terme sobrepassa amb escreix l’alçada reguladora màxima (vegis la foto) ja que apareix una quarta planta per sobre del últim forjat permès.

3. Sobre l’excés d’ocupació de les plantes pis.

Es permet l’ocupació total de la parcel•la en planta baixa. En planta pis l’ocupació màxima permesa respecte a la superfície neta de la parcel•la es del 60 %.El mateix article de les normes urbanístiques vigents en el seu apartat 3 diu:

Comprovat el cadastre d’urbana (veure document adjunt baixat d’internet) la superfície representada és de 82 m2. de superfície que aplicant el 60% tindríem uns 49,20 m2. de superfície d’ocupació. Ens els plànols de l’expedient consta que les plantes pis tenen una ocupació de 51,73 m2. aproximadament un escreix de 2,53 m2. per planta.

4. Sobre l’aparició d’habitatges de 30 m2.

Tot això porta a qüestionar si la llicència ha estat ben donada de forma intencionada o ha estat producte de la manca d’observació del tècnic competent. Però en definitiva del que se’n desprèn de tot això és que, l’aparició d’habitatges reduïts, de 30 m2, planteja una pregunta: és el casc antic el lloc idoni per aquest tipus d’habitatge?

Potser és el moment de plantejar-nos el prendre’ns seriosament que el centre històric, per molt malmès que estigui, no ha de ser objecte de les depredacions a que últimament se l’està sotmentent.

Per tot el que s’ha exposat DEMANO que, una vegada comprovats aquests paràmetres pel tècnic municipal competent, es procedeixi a esmenar les situacions d’il·legalitat que s’exposen en la present al·legació.

Atentament

A Bellvei, 29 d’octubre de 2007

Nom i signatura

SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BELLVEI

Els veïns mantenen una entrevista amb l'alcalde pel cas Plaça Catalunya

Us expliquem el resultat de la reunió

Reunió celebrada el dimecres, 24 d’octubre de 2007, pel grup de veïns que varen fer al·legacions al projecte de l’edifici de 16 habitatges i 32 places d’aparcament a la plaça Catalunya de Bellvei amb l’ajuntament representat pel Sr. Alcalde i un tècnic municipal.

Les demandes exposades per una trentena de veïns de Bellvei per la concessió d’una llicència d’obres, que no complia les normes, en una finca del casc antic situada a la Plaça Catalunya núm. 1 i al carrer Montserrat núm. 5, promoguda per l’empresa Oficina Castellet d’Arquitectura Asociada, S.L., van ser rebutjades inicialment pel Sr. Alcalde amb la justificació del tècnic municipal.

La resposta del tècnic municipal va justificar la llicència afirmant que, tot i que ell no era el que l’havia concedida, igualment l’hagués donat ja que la “interpretació” de la normativa urbanística ho permet.

Els veïns, a mesura que transcorria la reunió, van anar rebatin una per una totes les afirmacions del tècnic de la manera que s’exposa a continuació.

1. Sobre les plantes baixes i els aparcaments

El tècnic municipal defensava poder fer pisos en planta baixa ja que: “actualment el fet de poder construir amb més facilitat aparcaments soterrats pot alliberar les plantes baixes per posar-hi habitatge més adaptat als temps actuals”.

Això no va convèncer als veïns assistents. Se li va recordar que, on ell deia que era interpretable, la normativa deia explícitament que en el casc antic:

“..és obligatori, en cas en que es construeixi més de dos habitatges (en el projecte n’hi ha 16) amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament.”

I per molt que ho justifiqui, una “obligació” en una normativa s’ha de complir i no dona peu a altres interpretacions —i així ho expressaven les al·legacions redactades per un advocat especialitzat en urbanisme—

Altra cosa és si aquesta normativa ha quedat desfasada pels temps actuals, cosa que estem d’acord. Però, en aquest cas, el camí a seguir és l’actualització de la normativa, no la interpretació personal feta amb lleugeresa, com és el cas, ja que pot donar peu a interpretacions tendencioses i a perjudicar a tercers, com està succeint.

Manca de regulació de paràmetres actuals.

La normativa del casc antic no regula els aparcaments: les condicions, l’ús, la quantitat, l’accés.., com tampoc regula l’habitatge plurifamiliar: nombre, grandària, etc.. perquè està feta en un altre temps en què no es preveia el canvi tant sobtat i radical que estan experimentant els nostres centres històrics davant l’avidesa de l’especulació immobiliària.

Ara, la normativa, el màxim que permet és l’habitatge bifamiliar amb un màxim de quatre habitatges per parcel·la. Per tant no és correcte donar llicència en una parcel·la del casc antic per tants aparcaments ni tants pisos. On és l’articulat que ho regula? A les Normes urbanístiques de Bellvei no existeixen.

Concedir llicència per a 16 habitatges, en una sola parcel·la, i 32 aparcaments en dues plantes soterrades, amb una sola sortida pel carrer Montserrat —que en molts trams te un ample de 3,50 metres— és un problema circulatori i d’invasió del cotxe sobre els espais públics més tranquils del casc antic. La interpretació aleatòria de les normes que el tècnic provoca, amb el consentiment polític, genera perjudici a terceres persones, o sigui als veïns que vivim al barri i a la vegada malmetent el centre històric, convertint-lo en un barri de blocs de pisos dens i sense personalitat.

2. Sobre l’obsolescència de les Normes Urbanístiques

Però la cosa no acaba aquí, tot i reconèixer, el mateix tècnic, que les normes urbanístiques del casc antic són obsoletes i mancades de precisió —situació que facilita els interessos immobiliaris de les constructores foranies que busquen el benefici més abundant sense miraments a un centre històric en degradació— defensa una interpretació, evidentment, a l’alça, o sigui: “si no queda clar el què si pot fer, fem-hi moltes coses”. Quan la prudència davant l’absència de normes seria, “no concedim llicència fins que això no estigui clar.”

El Sr. Alcalde en tot això anava afirmant que la necessitat d’aparcament que patia el casc antic justificava que allí s’hi fessin 32 aparcaments. A la qual cosa se li va respondre que hi ha moltes més mancances al casc antic —el problema de definir el nombre i la grandària dels habitatges, quines mesures s’apliquen per protegir el poc patrimoni arquitectònic i ambiental que ens queda, comprovar si en el subsòl hi ha restes de valor arqueològic, determinar la mesura dels accessos dels vehicles privats i on van els aparcaments i com s’articulen perquè no afectin la via pública més dedicada als vianants—. La complexitat de la solució per un centre històric degradat no pot ser presa per decisió personal. El que seria correcte és redactar un Pla Urbanístic de Protecció del Centre Històric on tots els veïns de Bellvei podessin dir la seva.

3. Sobre les alineacions de vial

El tècnic seguia justificant el fet de que, com fa el projecte, construir una mitgera de 9 metres d’alçada per 11 d’amplada tapant els darreres de les cases del carrer Jacint Verdaguer, a les quals els hi treu llum i ventilació que les fa inhabitables, era acceptable. Cosa que si es fes una interpretació correcta i lògica de la normativa d’alineació de vial es podria evitar.

4. Sobre el dret de vistes

El tècnic municipal va exposar que el Codi Civil permetia tapar les finestres d’una propietat que donaven sobre el pati d’un altra —cosa que succeeix en el projecte al·legat— però el dubte està en si amb unes lleis adequades a la conservació del centre seria convenient tapar-les ja que aquestes finestres formen part d’un edifici que, segurament es podria conservar com a patrimoni arquitectònic i per tant aplicar unes normes de protecció sobre les esmentades finestres per formar part d’ell. Però això, segurament, és demanar massa per la sensibilitat en què l’ajuntament tracta el patrimoni arquitectònic.

5. Sobre la segregació de parcel·les

Curiosament el mateix tècnic va donar la raó als veïns a l’hora de reconèixer que, per construir-hi 4 escales amb 4 habitatges cadascuna, era necessari la segregació de la finca. Ja que en una sola finca no s’hi poden més de 4 habitatges i per tant ha d’estar sotmesa prèviament a un projecte de segregació, cosa que no s’ha fet, i en canvi l’ajuntament, en data 11 d’abril d’aquest any, ja ha donat llicència del projecte bàsic, tot i que l’alcalde en la reunió ho negava.

6. Si hi ha d’haver segregació en quatre parcel·les. La pregunta és:

els aparcaments soterrats poden agrupar-se?

La normativa de Bellvei no diu res sobre aparcaments soterrats ni si es poden mancomunar. No els regula per la senzilla raó de que tractant-se del casc antic, amb la majoria de parcel·les petites i irregulars i on ningú, fa uns anys, hauria pensat en que s’hi podrien construir blocs de pisos de forma massiva, l’aparcament soterrat no tenia sentit.

No es pot passar d’uns edificis i uns patis que configuren la història i la tipologia del casc antic, on la majoria d’ells eren habitats per una família, a una edificació plurifamiliar, amb un nivell tant dens d’habitatges i d’aparcaments, sense establir unes normes que determinin la mesura de les coses i ajudin a conservar el patrimoni del centre històric abans no es converteixi en un mercadeig de promotors.

La resposta a tota això és clara, existeix un buit legal que reguli les necessitats edificatòries i d’usos actuals i que a la vegada protegeixi el patrimoni ambiental i arquitectònic del casc antic. Donar llicència amb criteris personalistes és abandonar el centre urbà a l’especulació immobiliària.

7. Qui ho ha de portar a terme no ho compleix.

Al centre urbà de Bellvei ja es comencen a agrupar aparcaments soterrats entre dues propietats diferents sense existir una normativa que ho reguli i, curiosament, un cas s’està produint en una obra del carrer Antoni Suau on casualment qui ho porta a terme és una empresa del Sr. alcalde —Josep Fonts Batlle i Judit Mestres Comunitat de Bens—. Evidentment la normativa urbanística no diu res sobre aquest tema, però aquest buit legal no té perquè ser aprofitat pel propi alcalde per beneficiar les seves promocions immobiliàries. Si actués amb l’ètica pròpia d’un polític honest hauria de, primer de tot, revisar la normativa d’aparcaments soterrats per veure en quins cassos es pot fer o en quins no, exposar-la al públic, debatre-la i posteriorment aprovar-la.

Estem d’acord en que l’aparcament és un problema que s’ha de resoldre, però aquesta no és manera. Els carrers estrets del centre urbà tenen unes limitacions que de seguir pel camí de substituir habitatges unifamiliars per blocs plurifamiliars col·lapsarem el sistema viari i per tant, per evitar això, caldria revisar el planejament urbà i aplicar normes que ho regulin.

Però amb aquesta situació se’ns fa difícil distingir entre el qui gestiona el patrimoni públic i el qui promociona immobles privats. Per aquest camí Bellvei es pot convertir en un territori sense ordre ni concert on la única normativa a complir sigui la que dicti el senyor que mani.

8. Sobre la defensa dels drets dels ciutadans de Bellvei

Al llarg de la intervenció i veient l’ambigüitat que el Sr. alcalde mantenia, al no saber si es decantava per acceptar les demandes dels veïns o seguia a favor de la llicència donada als promotors, una persona dels presents li va dir que si estàvem allí era perquè, com alcalde al qual li pagàvem part del sou, teníem el dret de demanar-li que defensés els drets dels veïns i no posar-se de part dels promotors, ja que ell representava als ciutadans que tenia davant. Sembla que en va fer cas ja que al final va assegurar-nos que s’ho pensaria i ens donaria una resposta, la qual cosa li varem dir que fos per escrit, ja que els veïns afectats teníem la intenció de portar-ho als tribunals en cas de que fes cas omís de les observacions fetes pels afectats.

9. Encara n’hi ha més.

Al llarg del procés de les al·legacions els veïns afectats ens hem assabentat de que a l’illa urbana formada pels carrers Montserrat, Sant Cristòfol i Jacint Verdaguer, també al casc antic, on s’hi volen fer 11 habitatges amb aparcament soterrat i que te els mateixos defectes que el projecte de la plaça Catalunya —tot sembla indicar que redactat pels mateixos tècnics—. També en aquest cas es va recomanar mirar-se el projecte amb lupa perquè no caigui en els mateixos defectes ja que els veïns seguiran actuant en el mateix sentit.

Conclusions:

El que semblava una negació a les nostres demandes i que el tècnic considerava les al·legacions “sense cap ni peus” va resultar ser profitós i va posar en entredit les decisions de l’ajuntament i sobretot el fet de que l’actuació municipal era més que dubtosa donant l’impressió de que s’ha pres a la lleugera els defectes que una normativa obsoleta com aquesta genera.

Volem pensar que l’alcalde rectificarà i farà costat als veïns que, a part de tenir la raó, són els seus administrats. Demanaríem una mica més de sensibilitat en vers el poc patrimoni arquitectònic i urbà que queda del que encara és el cor de la història del poble. Amb aquesta acció ha quedat palès la urgent necessitat de revisar la normativa d’aquest barri i de treure’l de l’abandó en que s’ha relegat durant molts anys.

Ara toca esperar la resposta de l’ajuntament i poder trobar una solució que millori les condicions i la imatge del centre històric.

Salut

Bellvei a 26 d’octubre de 2007

Pau Batlle Solé

Veí afectat, arquitecte urbanista i regidor de l’ajuntament

L'ajuntament de Bellvei inunda en centre històric de pisos i aparcaments soterrats

Els veïns, indignats, contracten un advocat i presenten una trentena d'al·legacions

Aquesta és l'al·legació presentada:

En......................................................................, amb DNI núm....................., resident a........................................................... del municipi de.........................., havent rebut informació sobre el PROJECTE BÀSIC D’EDIFICIS ENTREMITGERES AMB 16 HABITATGES I SOTERRANI PER APARCAMENT situat al carrer Montserrat, Plaça Catalunya i Plaça Constitució d’aquesta població, promogut per l’empresa OFICINA CASTELLET D’ARQUITECTURA ASOCIADA S.L. i fent ús dels drets que com a ciutadà em concedeixen les lleis d’aquest, formulo i presento la següent

A L ·LEGACIÓ

1. Sobre el projecte en general

Considero exagerat que dins d’aquesta illa del casc antic, on fins ara hi havia un habitatge amb pati es transformi en 16 pisos amb un increment de població de prop de 50 habitants. Estem d’acord que una dotzena de persones que és la que ara hi viu tot l’any és poc, però segurament es podria fer un estudi general del casc antic per solucionar el problema abans de construir aquests pisos.

2. Sobre l’aparcament

Més greu encara és que es vulguin enquibir en el seu interior dos plantes soterrani 32 places d’aparcament ja que això representa: 1. un perill per les fonamentacions veïnes molts d’elles de construcció tradicional i sense soterrani i 2. al tenir un sol accés sobre el carrer Montserrat –carrer estret que en alguns punts no arriba a un ample de 3,50 metres- pot generar conflictes amb la seva condició de carrer tranquil del casc antic i prop de la plaça Catalunya on hi van moltes famílies a passejar i a jugar amb els seus fills.

3. Sobre les alineacions

La normativa vigent del casc antic RCA diu clarament en el seu article 96.6 el següent: “Alineació de l’edificació: Els edificis d’aquesta zona hauran de construir-se seguint les seves façanes l’alineació oficial de vial grafiada en els plànols a escala 1/2000, sèrie 0.” I com es pot comprovar en la documentació del projecte bàsic això no es compleix per una part de l’edificació que té la seva façana principal alineada a l’interior de l’illa, formant mitgeres amb la resta de parets de l’edificació amb edificis i parcel·les veïnes.

4. Sobre les finestres existents

També s’ha observat que hi ha una, o vàries, façanes veïnes que tenen finestres que donen sobre la parcel·la on es pretén edificar. Segons el Codi Civil, i donat els anys que fa que existeix la servitud, aquestes no poden ser tapades sense consentiment del propietari de la finca on hi ha les finestres.

5. Sobre l’aparició de mitgeres.

S’ha observat que el projecte projecta mitgeres sobre les parcel·les veïnes generant problemes estètics sobre el pati d’illa i tapant les vistes en algunes la qual cosa sembla no correspondre al bon fer de l’arquitectura que hauria de desenvolupar-se en un casc antic.

6. Sobre l’absència de normativa específica i l’incompliment de la vigent.

El fet de que es produeixi una transformació tant radical respecte a les edificacions existents, i al ús pel qual estava previst el teixit urbà del casc antic, origina greus buits legals respecte als usos, a la densitat i a les funcions. L’aparició de dos plantes soterrani destinades a aparcament no ho contempla la normativa actual de les Normes Subsidiàries de Planejament, com tampoc té previst en el seu text vigent l’increment tant desmesurat d’habitatges, així es reflecteix en l’article 97 d’aquestes normes que en el seu apartat 3 diu textualment: “És aconsellable no utilitzar les plantes baixes per a habitatge i és obligatori, en cas en que es construeixi més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament.” Cosa que el projecte presentat no compleix.

Per tot això i per no complir amb la normativa ni les lleis vigents DEMANO sigui retirat el projecte i no s’aprovi fins que no s’adapti a les lleis vigents i hagi resolt els aspectes que s’exposen en la present al·legació.

En el ben segur que atendrà la present al·legació el saluda atentament.

A Bellvei, 25 de setembre de 2007

Nom i signatura

SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BELLVEI

NOTA DE PREMSA del Ple del 24 de setembre de 2007

L’alcalde afirma estar a favor dels promotors del camp de golf mentre nega la informació i el debat al plenari.

El segon tinent d’alcalde, Pau Martínez, nega totes les acusacions de la CGT.

Bellvei, 24 de setembre. Del Ple Municipal celebrat a les 13 hores

El cas de la urbanització de la Muga. A una pregunta al Ple, del regidor de l’Entesa, sobre les declaracions aparegudes en els mitjans de comunicació on el Sr. Alcalde feia propaganda a favor de la implantació d’una urbanització de 250 habitatges, un camp de golf i hotels en la muntanya de la Muga, en el mateix moment en que la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona –PTPCP- on protegeix l’indret com a sòl no urbanitzable d’interés natural i connector, el Sr. Alcalde afirmava que “no té res a veure una cosa amb l’altre”.

L’alcalde assegura que l’ajuntament encara no ha fet res per tramitar la urbanització, tot i que els promotors tenen concedida l’aigua, —recordem que va aparèixer a la premsa que el projecte el va presentar el mateix alcalde al Conseller de Política Territorial Sr. Joaquim Nadal— i l’Ajuntament està a favor dels promotors, segons afirmacions del sr. Fonts.
Pau Batlle li va recriminar que fes propaganda als mitjans de comunicació a favor d’una urbanització que vol portar a terme una empresa privada en contra de les propostes de protegir l’espai per part de la Generalitat i que en canvi afirmés en el Ple que l’ajuntament encara no ha tramitat res.

El regidor de l’entesa va afirmar als mitjans que: “És greu que un alcalde es posicioni a favor i faci propaganda d’una urbanització promoguda per uns privats i en canvi giri l’esquena al plenari afirmant que l’ajuntament encara no ha fet res al respecte, tenint en compte que aquest indret està proposat per la Generalitat de Catalunya per ser un espai de protecció natural i connector ecològic”.

El cas de la deixalleria comarcal. Pau Martínez, segon tinent d’alcalde de l’ajuntament de Bellvei i a la vegada encarregat de la deixalleria comarcal, va negar una darrera l’altra les preguntes que li va fer la regidora socialista, Na Núria Güell, sobre la notícia apareguda a la premsa sobre determinades irregularitats a la deixalleria comarcal. El regidor de CiU va negar que utilitzés l’oficina de la deixalleria per fer negocis immobiliaris, també va negar que utilitzés el vehicle de l’empresa per fer tramitacions privades i també va negar que obrís les portes de la deixalleria a persones perquè aquestes se’n portessin material a canvi d’una propina, entre altres assumptes.

L’Entesa considera, tot i la negació dels fets per part del regidor de CiU, que caldria que el Consell Comarcal estudiés el tema donat que en una recent visita a la deixalleria comarcal, situada al municipi de Bellvei, va observar una deixadesa greu de la instal·lació. En el moment de la visita no hi havia contenidors per plàstics els quals s’aconsellava que es tiressin al contenidor d'inerts, o que el cobert on es deixen els olis, el fluorescents, les piles, les bateries, etc, estava tancada i obtaculitzada per vehicles.

El cas del Jutge de Pau. CiU va tornar a aprovar el nomenament del polèmic Félix Sants com a jutge de Pau. Tots els partits a l’oposició van recriminar-ho, donades les implicacions polítiques de l’esmentat individu en la campanya electoral a favor de CiU i el fet de què la junta electoral l’hagués fet dimitir, ja que anava de segon a les llistes de CiU i al mateix temps ostentava el càrrec de Jutge. Tan PSC, l’Entesa com el PP varen votar en contra d’aquest nomenament amb l’argument de que una persona que ha estat protagonista central d’aquest brut affer electoral no pot tenir la suficient imparcialitat per ocupar el càrrec. També es va denunciar el fet que l’interés de l’alcalde en tornar-lo a nomenar era per les intencions de posar-lo de primer de les llistes de CiU en les properes eleccions municipals.

La Generalitat protegeix la Muga

El DPTOP sotmet a consulta pública l'avantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona tothom qui vulgui se’l pot descarregar de gencat a la següent adreça

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/

parcials/camp_tarragona/documentacio.jsp

Mentre l’alcalde de Bellvei es gasta els diners en artícles periodístics —la setmana passada va sortir un article al Diari del Baix Penedès i al Diari de Tarragona— per fer propaganda del seu camp de golf, les seves urbanitzacions i els seus hotels. De qui sinò semblen ser veient amb l’interés que de manera tant personal es manifesta?

A hores d’ara encara no ha convocat cap debat públic ni ha consultat a les forces polítiques de Bellvei que, recordant les eleccions passades, la seva formació només representa menys de la meitat dels vots. A ningú se li ha consultat, ni tant sols s’han desenvolupat els estudis ambientals necessaris —tan de temps, falsament promesos— per saber si és un bon lloc o no per fer-hi la urbanització que defensa ell solet. Els que tenen dos dits de front saben que els arguments demagogics que utilitza només convenç als que hi tenen alguna cosa que guanyar o als que creuen cegament, sense pensar, amb el què diu. Quins interessos tindrà darrera que amb tanta passió, i sense comptar amb ningú més, vol urbanitzar la muntanya?

Ara ja no cal que s’escarrassi, la Generalitast s’ha pronunicat obertament i en el plànol de sobre es veu clarament que la muntanya de la Muga ha estat qualificada de protecció especial pel seu valor natural i de connexió. I no ho diuen els ecologistes ho diuen els tècnics de la Generalitat.

En Pau Batlle en el seu bloc ha publicat un article més extens sobre el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona on s’inclou el planejament superior per a la comarca del Baix Penedès i que, una vegada aprobat serà d’estricte compliment per part dels ajuntaments. Allí es proposa la protecció de la muntanya de la Muga. En aquest article, del qual s’extrau un fragment es diu:

“Mentre que la protecció del Montmell i la serra de Bonastre semblen garantides —esperem que els ecologistes diguin la seva— no es tracta amb la mateixa sensibilitat el final de les estribacions de la serralada litoral de la que nomes se’n preserven tres esquifides taques: la muntanya de l’Escarnosa, la del Borrell i la Muga —aquesta última rondada pels boltors golfistics que prou mal han fet a la Graiera— El perill dels especuladors, recolçats per polítics sense escrùpols, encara furguen per treure-li a aquesta serralada la seva necessària funció natural. Tindrà el govern de la Generallitat suficient entitat moral i política per preservar-la?”

www.paubatlle.blogspot.com

Qui té por del 21?

Ha quedat palès que part del poble de Bellvei encara té por d’enfrontar-se als reptes que aquest segle ens depara. Tot i que alguns han optat per apuntar un canvi que pugui enganxar el poble al tren del segle 21, conscients que no es pot seguir tota la vida repetint la mateixa decadent escena política.

La reacció inconscient i visceral de por al canvi polític de molts, —només real pels clans familiars de la dreta atàvica— esperonada pels grups al poder, que no volen deixar la mamella de les influències, han aconseguit, amb discursos demagògics i tècniques difamatòries, que l’ensopiment col·lectiu de dependència a un sistema provadament caduc es perllongui encara més en el temps.

Donar carta blanca a qui ha perdut el nord de la gestió municipal, i que té com a objectiu prioritari el creixement demogràfic sense ordre ni concert, pot representar una autèntica bajanada. O potser no ha quedat clar, de temps ençà, que qui mana no té programa de govern, raó per la qual es dedica a muntar crítiques matusseres cap a un enemic inventat? En una societat sana i democràtica és un deure necessari fer oposició i criticar a qui governa.

Quan qui mana calla i no deixa parlar, mentre fa coses immorals, agredeix al municipi. O potser no és una agressió ambiental convertir el torrent de la Pellisseta en un canal de formigó? o posar els espais públics del sector Rita en zona inundable del torrent? o llançar al mercat prop de 1.000 habitatges entorn del poble? O voler imposar per sota mà una urbanització i un golf a la Muga, sacrificant l’únic espai important forestal del municipi, al més pur estil de la dreta zaplanista?

És decent la deixadesa dels sectors socials més necessitats com els joves? —mireu a entesaperbellvei.blogspot.com l’estudi sobre els joves a Bellvei publicat per la Generalitat— o els avis? amb un centre de dia inexistent, promès cada campanya?. I Baronia? La sempiterna oblidada.

El poble amb els vots ha recolzat tot això, d’acord, però, hem de deixar que segueixi el seu procés fins a la degradació? i el municipi acabi convertint-se en “una mar de ciment” i en un poble dormitori on les persones comptin cada vegada menys?

Dependrà de tots nosaltres, només una actitud responsable, activa i democràtica por fer front a aquest procés . L’Entesa hi serà present i seguirà treballant al costat dels qui estiguin disposats a portar a terme una nova manera de fer municipi.

Una mar de ciment

Si voleu saber de què va la lluita contra el CIM -Logis Penedès- a la comarca consulteu el bloc de la plataforma "No fem el CIM" a http://www.nofemelcim.org. L'Entesa s'ha pronunciat sempre en contra del CIM i participa en la lluita per evitar la seva impossició ja que els efectes tindrien conseqüències directes sobre tot el territori Penedès i per tant sobre Bellvei.

També podeu consultar el video anomenat "Una mar de ciment" sobre aquesta lluita. Picant sobre "arxius d'interés" podreu veure parts d'aquest vídeo i trobareu que bona part de les imatges que representen l'especulació urbanística al Baix Penedès estan filmades a Bellvei. Curiós, oi?

Si voleu llegir un article publicat al Diari de Vilanova sobre la logística prememu "comentarios".

Aquest plànol correspont al projecte del Centre Integral de Mercaderies -CIM- que la Generalitat vol implantar a la comarca

La realitat del jovent de Bellvei

Interessant anàlisi de la realitat juvenil a Bellvei publicat pel Secretariat de la Joventut de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2004.

(Us aconsellem llegir-lo, premeu l’enllaç de la dreta a l’apartat "llocs d'interés")

Primer menyspreu a l'Entesa

El regidor de l’Entesa va entrar la instancia a les dependències municipals en data 25 de juny avisant de que estaria fora del 27 fins el 2 de juliol. El “sr. alcalde” va fer el Ple el dia 29.

Durant el Ple no es va fer menció d’aquest fet el qual va de ser objecte de comentaris despectius. –segons varen comentar alguns dels regidors-.

El menyspreu que el “sr. Alcalde” dedica als seus regidors torna a fer-se evident en convocar el ple, on repartia les carteres, en una data que sabia perfectament que el regidor de l'Entesa estava fora de Catalunya.

Què li costava esperar uns dies. Total per molt repartiment seguirà manant ell sol.

Ha començat una nova etapa!

L'Entesa, conscient de la seva responsabilitat, malgrat el retrocés electoral, continua treballant per Bellvei.

Aquesta vegada però ho farà de manera més conscient de què al poble i al municipi la raó i la democràcia estan renyides amb els resultats electorals. Però el nombre de vots són els que compten per governar en la nostra societat, encara que governi el silenci i no s'expliqui el perquè es fan les coses.

Esperem que la consciència i el coneixement facin la seva aparició abans de què Bellvei no es converteixi en "una mar de ciment"

Gràcies per interessar-te!