Origen de la polèmica: el ple de 21 de setembre proppassat .
Detonant: un empresari d’un hotel del polígon demana permís per ampliar el nombre d’habitacions. L’hotel serveix només per a allotjar-hi un determinat nombre de meretrius i, alhora, perquè aquestes hi trobin als seus clients, que paguen l’ús del servei i de l’habitació per hores. Una de les sales capitals de l’hotel és el que permet l’encontre entre les unes i els altres, que és bar musical i sala d’espectacles eròtics.
Desenllaços:
(a) El govern decideix atorgar el permís a l’igual que al seu dia l’atorgà a la instal·lació de l’hotel. La portaveu del PSC denuncia el fet que aquella empresa subvencioni les festes locals, mostri el logotip en el programa i que aquell figuri en les samarretes de l’equip de futbol infantil.
(b) L’alcalde (CiU) respon que és una empresa legal, que paga els seus càrrecs i que a més fa donatius a institucions locals, com ho fan altres empreses. PSC manifesta que és una vergonya i l’alcalde que és una de les empreses més boiants del municipi, i que també existeixen locals semblants allí on també governa el PSC.
(c) L’entesa no ha participat del debat sinó d’oient i, aquest cop, no per no poder parlar sinó per abstenir-se’n voluntàriament.
Un fet de l’endemà: apareix per Bellvei un petit equip de televisió.
Conclusió personal silenciosa, escrita a posteriori: De tant en tant, i curiosament després d’acabades les vacances d’estiu, s’aixeca una onada mediàtica sobre el tema, al nostre país. Aquest cop, Bellvei, s’ha sumat a la globalitat aportant el gra de sorra. Els grans de sorra són tant nombrosos com els estels, algú mai ha intentat comptar-los tots? Ni la fortuna més elevada, ni la suma de totes elles, es capaç no d’igualar sinó ni tant sols d’aproximar-se a tal nombre.
PD: la conclusió només és un convit a la reflexió.
