L’alcalde de Bellvei es nega a executar un acord de ple que obliga a revisar el planejament del centre històric.
· L’oposició critica la manca d’arguments en els suggeriments al PTPCT.
Bellvei, 28 de gener de 2008 .- En un ple extraordinari, promogut per l’oposició en pes ― PSC, l’Entesa i el PP―, l'alcalde de Bellvei es nega a complir un acord plenari que l'obligava a revisar Normes Subsidiàries de Planejament al centre històric.
L’oposició havia aconseguit en el ple de desembre, gràcies a l’abstenció de CiU, aprovar una moció on es demanava iniciar els treballs per modificar el planejament al centre històric. L’alcalde es nega a iniciar-los argüint que encara no ha obtingut resposta d’Urbanisme de Tarragona sobre una pregunta que va fer, a finals de l’any passat, en referència a una llicència d’obres, precisament al centre, i que el PSC i l’Entesa van denunciar al Departament de Disciplina Urbanística de la Generalitat per suposades il·legalitats.
Excuses i més excuses
Els grups municipals a l’oposició han forçat aquest ple per demanar iniciar el més aviat possible la modificació a fi d’evitar que es produeixin més actuacions que acabin degradant el centre. L’actitud autoritària de l’alcalde, amb més de 20 anys de cadira, i la seva col·lecció d’excuses a que ens té acostumats, va impedir establir el diàleg adequat i frustrar, d’aquesta manera, el debat que permetés consensuar el procés d’inici de la modificació.
L’Entesa va proposar, sense èxit, crear una comissió paritària entre l’equip de govern i l‘oposició a fi de que el procés de modificació del centre fossi equitatiu, transparent i honest, ja que, donada les ambigüitats de gestió que s’han detectat en l’alcalde i en alguns dels membres de l’equip de govern referent a les operacions immobiliàries al centre ―és conegut de tots que una empresa promotora del sr. alcalde construeix al centre on es pretén portar a terme aquesta modificació―, susceptible de ser criticades per la possible incompatibilitat d’interessos que puguin generar, l’equip de govern no està en condicions de portar-ho a terme ell sol.
Com si tingues pressa per anar a un altre lloc va imposar les votacions deixant als oponents amb la paraula a la boca i evidentment, la proposta d’iniciar els treballs de modificació puntual de les normes subsidiàries al centre històric, va ser rebutjat pels cinc membres de l’equip de govern.
Suspensió de llicències
El segon punt tractava de determinar l’àmbit de suspensió de llicències de la modificació. Evidentment que, havent rebutjat el primer punt, el segon seguiria el mateix camí. De totes maneres es va posar en evidència el desconeixement urbanístic del sr. alcalde i la seva demagògia, escandalitzat per l’extensió que es proposava, al no conèixer que l’àmbit de suspensió pot ser matisat per suspensions parcials que facin referència a determinats usos, tipologies, etc.. però que es poden donar llicències d’acord amb la normativa històrica vigent. Per a l’alcalde, no poden modificar la normativa per fer-la més restrictiva ja que això generaria greuges comparatius amb els que ja han edificat habitatges plurifamiliars al centre. Precisament aquest és un dels problemes que caldrà regular, la transformació de les parcel·les de caràcter unifamiliar rural que, agrupades, donen com a resultat edificis d’habitatge plurifamiliar, generant un canvi en el teixit urbà del centre i a la vegada densificant amb aparcaments soterrats els carrers estrets del poble i complicant enormement la mobilitat.
En Pau Batlle, arrel del resultat del ple, afirmava: “El debat s’hauria d’orientar cap a quin model vol anar Bellvei: Deixar-se portar simplement per la quantitat ―dels habitatges plurifamiliars― o escollir trobar l’equilibri entre el negoci immobiliari i recuperar la qualitat i els valors urbans i ambientals del centre històric. Tots els pobles rurals en creixement es troben amb el mateix dilema però encara hi ha molts que prefereixen convertir el seu poble en un conglomerat de ciment, és la via fàcil: tenen els promotors i molts propietaris, que no hi viuen, al seu favor.”
El tercer punt
L’oposició havia aconseguit en el ple de desembre, gràcies a l’abstenció de CiU, aprovar una moció on es demanava iniciar els treballs per modificar el planejament al centre històric. L’alcalde es nega a iniciar-los argüint que encara no ha obtingut resposta d’Urbanisme de Tarragona sobre una pregunta que va fer, a finals de l’any passat, en referència a una llicència d’obres, precisament al centre, i que el PSC i l’Entesa van denunciar al Departament de Disciplina Urbanística de la Generalitat per suposades il·legalitats.
Excuses i més excuses
Els grups municipals a l’oposició han forçat aquest ple per demanar iniciar el més aviat possible la modificació a fi d’evitar que es produeixin més actuacions que acabin degradant el centre. L’actitud autoritària de l’alcalde, amb més de 20 anys de cadira, i la seva col·lecció d’excuses a que ens té acostumats, va impedir establir el diàleg adequat i frustrar, d’aquesta manera, el debat que permetés consensuar el procés d’inici de la modificació.
L’Entesa va proposar, sense èxit, crear una comissió paritària entre l’equip de govern i l‘oposició a fi de que el procés de modificació del centre fossi equitatiu, transparent i honest, ja que, donada les ambigüitats de gestió que s’han detectat en l’alcalde i en alguns dels membres de l’equip de govern referent a les operacions immobiliàries al centre ―és conegut de tots que una empresa promotora del sr. alcalde construeix al centre on es pretén portar a terme aquesta modificació―, susceptible de ser criticades per la possible incompatibilitat d’interessos que puguin generar, l’equip de govern no està en condicions de portar-ho a terme ell sol.
Com si tingues pressa per anar a un altre lloc va imposar les votacions deixant als oponents amb la paraula a la boca i evidentment, la proposta d’iniciar els treballs de modificació puntual de les normes subsidiàries al centre històric, va ser rebutjat pels cinc membres de l’equip de govern.
Suspensió de llicències
El segon punt tractava de determinar l’àmbit de suspensió de llicències de la modificació. Evidentment que, havent rebutjat el primer punt, el segon seguiria el mateix camí. De totes maneres es va posar en evidència el desconeixement urbanístic del sr. alcalde i la seva demagògia, escandalitzat per l’extensió que es proposava, al no conèixer que l’àmbit de suspensió pot ser matisat per suspensions parcials que facin referència a determinats usos, tipologies, etc.. però que es poden donar llicències d’acord amb la normativa històrica vigent. Per a l’alcalde, no poden modificar la normativa per fer-la més restrictiva ja que això generaria greuges comparatius amb els que ja han edificat habitatges plurifamiliars al centre. Precisament aquest és un dels problemes que caldrà regular, la transformació de les parcel·les de caràcter unifamiliar rural que, agrupades, donen com a resultat edificis d’habitatge plurifamiliar, generant un canvi en el teixit urbà del centre i a la vegada densificant amb aparcaments soterrats els carrers estrets del poble i complicant enormement la mobilitat.
En Pau Batlle, arrel del resultat del ple, afirmava: “El debat s’hauria d’orientar cap a quin model vol anar Bellvei: Deixar-se portar simplement per la quantitat ―dels habitatges plurifamiliars― o escollir trobar l’equilibri entre el negoci immobiliari i recuperar la qualitat i els valors urbans i ambientals del centre històric. Tots els pobles rurals en creixement es troben amb el mateix dilema però encara hi ha molts que prefereixen convertir el seu poble en un conglomerat de ciment, és la via fàcil: tenen els promotors i molts propietaris, que no hi viuen, al seu favor.”
El tercer punt
Es tractava de valorar els suggeriments que havia fet l’equip de govern al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Per part de l’Entesa s’ha deixar clar que, de tots els apartats que demana l’equip de govern, no ni ha cap que s’argumenti el perquè es proposa. La manca d’arguments en un suggeriments demostra la incompetència i l’obsessió de l’equip de govern per a un tema recurrent: el creixement urbanístic sense ordre ni concert i el camp de golf de la Muga.
D’altra banda també es va demanar que per les properes al·legacions al PTPCT, es tinguessin en compte les propostes dels membres de l’oposició. L’excusa de els suggeriments no tenen el valor, repetit per enessima vegada pel Sr. Fonts, va ser el gran argument del perquè no es va demanar consulta a l’oposició.
