Bellvei, 28 de febrer de 2008 .- En un ple extraordinari marcat pels despropòsits previsibles a què ens té acostumats un equip de govern “monòton i avorridament continuista” es van presentar els pressupostos, elaborats a porta tancada, per aquest any amb “l’anunci trampa” de les inversions que s’hauran de pagar amb la venda dels terrenys obtinguts amb la galopant expansió urbanística de Bellvei:
1. la connexió de la xarxa de l’aigua del minitransvasament de l’Ebre fins als dipòsits municipals del poble (429.211 €)
2. La (trista i desafortunada) segona fase de la repavimentació dels carrers del centre urbà (1.589.098 €) i
3. la , durant anys, esperada pavimentació dels últims carrers de la urbanització de Mas Canyís —Baronia del Mar— (367.681 €).
A l’altra banda l’aportació de les administracions externes (Pla d’Obres i ACA) aporten el 28,67% (687.177€) La resta s’aconsegueix amb
1. aportacions de les arques municipals de 414.677€;
2. de la venda de les parcel•les industrials del S-11 aconseguides a través de la cessió del 10% d’aprofitament per valor de 901.013€;
3. l’aportació de SOREA de 213.283€ que acabarem pagant nosaltres a través del rebut de l’aigua.
4. i les quotes urbanístiques de Baronia 183.840€.
Així doncs, més d’una tercera part de les inversions s’obté de la venda del patrimoni municipal del sòl, pràctica molt corrent en els ajuntaments que cerquen liquidesa per invertir a corre-cuita. Però hi ha altres alternatives més rendibles a llarg termini, com proposa l’Entesa per Bellvei, amb la idea de crear, amb aquest patrimoni, un parc empresarial o niu d’empreses. Aquesta política, a la llarga, seria més beneficiósa pel poble, no només en forma de diners sinó com a creació d’empreses i de llocs de treball, així com el foment de les activitats per a la gent jove actualment abandonada per l’ajuntament.
Els pressupostos de Bellvei, com sempre, han estat confeccionats a porta tancada i sense la participació dels grups de l’oposició tot i representar la meitat de l’electorat. Tot això i més es reflecteix en els pressupostos on els capítols dedicats a cultura, educació i joventut són, més que minsos, faltats d’intencions, “com és propi d’un govern cansat i portat per la inèrcia de la absència d’imaginació a que ens té acostumats”, segons ha declarat Pau Batlle, portaveu municipal de l’entesa. L’ajuntament “comença a fer olor de vell per molt que ara el vulguin renovar, també, a porta tancada”.
El regidor d’Hisenda, Julià Forcada, —sempitern aspirant a l’alcaldia— va fer gala de la seva condició de repetidor de frases com si no en sabés cap altra. Va tenir la hipocresia de criticar el regidor de l’entesa per no haver comentat els pressupostos en el ple, després d’haver repetit fins a la sacietat que, com cada any, no ens havia reunit prèviament per explicar-lo, pel mal ús –segons ell- que fèiem els grups de l’oposició amb aquesta informació.
Pau Batlle afirma: “A més de negar la democràcia participativa a la meitat del poble ara tenen la barra de retreure als regidors de l’oposició que no expressin en el ple les seves opinions. Opinions, per altra banda que, sistemàticament, són menystingudes passant el corró polític de la ajustada majoria absoluta que els hi permet seguir fent la seva.”
L’entesa va votar en contra juntament amb les dues regidores del PSC. El PP va votar a favor perquè CiU li va prometre que, algun dia, faria un centre de dia per la gent gran.
De les 400 paraules que tenien tots els grups per igual —aconseguides fa anys gràcies a la denúncia davant el Síndic de Greuges— s’ha “dignat” a concedir-nos 80 paraules per l’entesa i el PP i 160 paraules pel PSC, mantenint les 400 per ell.
A la radio CiU s’atribueix 50 minuts cada tres mesos; 20 minuts pel PSC i 10 minuts per l’entesa i el PP. Senzillament ridícul i indignant.
Tant l’entesa com les dues regidores del PSC —que en un moment del ple li van retreure el seu tracte masclista— van qualificar aquest reglament, “d’alcaldada, d’atemptat a la democràcia i una mostra de la debilitat d’un dictador que no sap, amb tants anys al poder, què és el joc democràtic i li molesta que algú opini diferent i que, de manera menyspreativa, com ha fet sempre, actua amb la “mala llet” pròpia de qui se sap dèbil i es refugia en una majoria absoluta feta de silencis”.
Pau Batlle comentava: “Per què necessita tant d’espai d’opinió pel seu grup si ningú d’ells parla en els plens i, qui ho fa, repeteix sempre el mateix”.
