En/na........................................................................................................ major d’edat, amb de DNI. núm. .....................................veí de ........................................................................, amb domicili a efectes de notificacions al carrer ............................................................................................................. núm. ............... de la població de .............................................................................................................
MANIFESTA que assabentat que el Ple de l’Ajuntament de Bellvei va aprovar inicialment la modificació de les normes subsidiàries del planejament municipal, pel que fa a la creació del sector S.17, que inclou la reordenació de la zona del Castell de la Muga i la implantació d’un camp de golf, publicat al BOP en data 15 de febrer de 2011 i en el termini legal d’exposició al públic exposa les següents AL·LEGACIONS:
PRIMER: L’activitat immobiliària “per se” no fomenta la cohesió social ni genera la creació de llocs de treball nets.
Excessiva oferta d’habitatges. Afirmar que el municipi necessiti posar més sòl residencial, com es diu en el document del Text refós, quan actualment entorn del nucli urbà de Bellvei hi ha un potencial per desenvolupar de més de 1.000 habitatges, que doblaran amb escreix la població actual, no fa honor a la veritat. Aquestes reserves equivalen al potencial previst per abastir dues dècades de creixement urbà de Bellvei al frenètic ritme de creixement dels últims anys. Per tant, les raons esgrimides per incloure 225 habitatges més dels que ja hi ha previstos no obeeix a cap necessitat del municipi.
La cohesió social. En una població de 2.000 habitants i en plena crisi econòmica no abona en absolut la cohesió social com argument central de l’operació immobiliària del Sector 17. Estem davant d’una població on la meitat dels habitatges són de segona residència, un creixement demogràfic entorn del 5,5% anual amb només un 8% vegetatiu. Amb aquestes dades l’operació urbanística que es proposa afavorirà el desequilibri social i econòmic ja que molts dels habitatges previstos lligats al golf seran secundaris i els altres, d’on es treuen els 100 llocs de treball necessaris per les noves famílies que vindran a viure al poble?. Les afirmacions que la diversitat tipològica residencial de dubtosa integració que proposa el Sector 17 ajudarà a fomentar la cohesió social no se sostenen des de cap punt d vista.
El model de la crisi. És palès que el creixement residencial d’aquest anys ens ha portat, a la nostra comarca, molt més atur i en conseqüència menys qualitat de vida que en altres indrets on l’activitat econòmica està més diversificada i harmonitzada amb el territori. Basar la solució de l’economia local en un fet puntual com és la construcció d’un camp de golf que requereix de molts pocs llocs de treball i una gran ocupació de sòl i uns nous barris residencials és continuar furgant amb el dit a la llaga d’una economia que ens ha portat al capdavant de les comarques catalanes amb més atur.
La convivència de dos col·lectius contradictoris. Es proposa uns habitatges de residencia habitual destinats a classes populars (HPO) convivint amb habitatges temporals d’alt “standing” relacionats amb el golf. Lluny de la cohesió social, que el document afirma pal·liar, el que s’aconsegueix és posar més llenya al foc per atiar un creixement que ha estat, com es de tothom conegut, un factor desencadenant de la crisi econòmica actual. Pitjor serà el que pel que s’entén de la proposta que els xalets d’alt “standing” es situïn a dalt, prop de Baronia i els habitatges socials a la N-340, amb vocació de ser un barri de classe popular, donat que unes 70 habitatges han de ser obligatòriament de protecció. Quants llocs de treball necessiten 70 famílies nouvingudes?
La N-340, una barrera franquejable? Preveure que el nucli urbà de Bellvei creixi cap al sud, a l’altra banda de la N-340, sense saber el futur de la variant de l’A-7 no és acceptable. Aquesta, com és notori, està paralitzada per la manca de recursos de les administracions, a més de la disminució del trànsit que ha experimentat l’eix de l’AP-7 que qüestiona cada vegada més la construcció de variants. Però aquest fet sembla que no preocupa a l’ajuntament. Una vegada fet el golf, l’hotel i venudes les cases lligades al golf, el barri de la carretera pot quedar per vestir sants juntament amb la resta de sectors sense desenvolupar.
Per solucionar la cohesió social, dos guetos. Si no es resol el problema de la N-340 no es pot pretendre crear un sòl urbà residencial separat per una carretera nacional amb els conflictes evidents que aquesta situació generaria. Aquest plantejament deixa encara més en evidència que un sector residencial format per dos col·lectius de naturalesa antagònica, es situïn on es situïn, puguin resoldre problemes de cohesió social o el problema de l’atur, sinó ans el contrari, agreujar-los.
L’evidència de prioritzar l’interès privat per sobre del públic. La proposta de creixement residencial és contrària a una bona planificació urbana municipal i deixa al descobert una realitat evident, el municipi no es pot planificar des de la imposició autista d’un equipament privat. La qüestió depassa les dimensions de les obsoletes Normes Subsidiàries dels anys 70, revisades fins a l’infinit per encabir-hi operacions urbanístiques de dubtosa factura que posa en dubte el seu beneficiï públic i deixa entreveure les deficiències de la planificació que no s’ha actualitzat al ritme de la canviant realitat de la nostra dinàmica social i econòmica.
El sector immobiliari, mitjà, no fi. La solució als problemes urbanístics municipals no passen dons per posar més sectors residencials en joc sinó, ans el contrari, en reduir-los i ser prudent a l’hora de desenvolupar els que restin pendents. Insistir que la crisi econòmica ha estat més forta al Baix Penedès per la seva implicació en l’excessiva dependència del sector immobiliari. Hi ha excessiva preocupació per trobar solucions a la crisi a qualsevol preu mentrestant es deixen de banda indicadors que determinen situacions crítiques de la societat que es pretén governar. El cas dels preocupants indicadors sobre el nivell d’estudis a Bellvei, molt per sota de la mitjana catalana, n’és un exemple. Es prioritzen els factors quantitatius i es deixen de banda els qualitatius.
SEGON: L’excés de creixement previst depassa les limitacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
L’operació que es preveu en el sí d’aquesta modificació es posa encara més en evidència quan s’intenta aplicar el criteri de creixement moderat que el PTPCT determina per a Bellvei que, seguint la fórmula definida en les normes urbanístiques del Pla Territorial, el nucli urbà de Bellvei (22,35 ha.) podria créixer entorn d’un 30% del sòl urbà consolidat actualment, mentre que la realitat és que el sòl urbanitzable no desenvolupat que encercla el poble és de més del 100% del consolidat (23,77 ha.). Aquest aspecte, important, ja que deriva d’un planejament superior, just acabat d’aprovar, abona el criteri d’evitar posar més sòl residencial en joc, ja que, si tenim en compte que el nucli urbà de Bellvei està ja inundat de sectors residencials que poden més que doblar la seva població (de 2.000 a 4.500 habitants) augmentar la qualificació de més sòl urbanitzable residencial podria crear un fort desequilibri econòmic i social si sobrevingués un canvi brusc del mercat immobiliari -donada la predisposició mercantil de l’ajuntament a fomentar-lo- amb els conseqüents dèficits de serveis propis d’un creixement no planificat
TERCER: El PTPCT qualifica la zona on es vol implantar el golf de sòl de protecció especial
La definició del sòl de protecció especial que fa el PTPCT és: “..sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”
Tal com reflecteix l’informe del Departament de Medi Ambient, són els únics terrenys agroforestals del municipi, connector natural i espai de biodiversitat que per la documentació presentada en el Text refós, no sembla que es tingui en compte. Com tampoc fa cas del que especifica la resposta a la al·legació del PTPCT formulada pel mateix ajuntament: “..i que els camps de golf, com la resta d’implantacions legalment admissibles en sòl no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, només poden ser admesos en sòl de protecció especial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el règim de protecció establert pel Pla territorial.” I el cas que ens ocupa d’un camp de golf sí afecta substancialment els valors intrínsecs i la funcionalitat del sòl.
A més la privatització de les terres destinades a golf queden enclaustrades dins d’una tanca, tallen tota la xarxa de camins i alteren la continuïtat edafològica del sòl generant un sistema artificial, contaminant i, per molt que es vulgui afirmar, amb un gran consum d’aigua no reciclada.
QUART: Mil al·legacions
S’ha de recordar que en el sí de l’exposició pública de l’aprovació inicial del PTPCT es van presentar més de mil al·legacions demanant senzillament que es respectés l’espai de protecció especial que la pròpia Generalitat havia proposat. Com es pot comprovar en el decurs d’aquesta tramitació, les demandes populars no van ser ateses i sí la decisió municipal que, sense debat amb la ciutadania, ha imposat els seus criteris sense contrastar-los amb l’opinió pública. Aquesta ha de fer palesa la seva opinió en el reduït espai dels terminis d’exposició al públic que obliga la llei i amb les dificultats d’accés a la informació a que ens tenen acostumades algunes administracions que obliden la pràctica democràtica.
Cal dons que es reconsideri aquesta operació immobiliària, a la llum de la participació democràtica de la ciutadania, donada la gravetat de l’assumpte que posa una pesa més en la destrucció del medi ambient i en fer desaparèixer el poc patrimoni natural que resta en peu al municipi amb el repetit demagògic argument dels llocs de treball. Quant llocs de treball generarà la transformació de 100 hectàrees?
CINQUÈ: La millor sostenibilitat és no fer-lo, el golf, tal com afirma Medi Ambient
Sembla que el Text refós insisteix en excés en convèncer de que el projecte és sostenible basant-se en arguments de concentració urbana, de replantació d’arbredes i d’instal·lació d’enllumentats i sistemes de clavegueram separatiu que compleixen les normes vigents, però cal insistir en que la sostenibilitat no és en com fer-lo millor sinó que, es faci com es faci, l’impacte que causarà la construcció d’un golf i dels sectors residencials és incompatible amb la zona protegida i amb el creixement desestructurat de Bellvei. Així ho reflecteix, de manera clara i contundent, l’informe de Medi Ambient de la Generalitat, que en les seves conclusions diu:
1. D’acord amb la documentació presentada .. es considera que el Text refós de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries sector 17, reordenació de l’entorn del Castell de la Muga, de Bellvei, no s’adequa al principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
2. Com es va insistir al document de referència, es considera que la millor alternativa ambiental és el no desenvolupament del sector.
3. Després de l’aprovació inicial caldrà tornar a demanar informe d’aquest Departament als efectes que contempla l’article 83.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme.
4. Finalment, per tal de cloure la tramitació de l’avaluació ambiental d’acord amb la legislació vigent, s’haurà de presentar una memòria ambiental que exposi de quina manera s’han integrat en el pla proposat els aspectes ambientals abordats per l’ISA, i com s’han tingut en compte les al·legacions fruit del procés d’exposició pública i de consulta a les administracions referenciades en el document de referència. Conjuntament amb aquesta memòria ambiental caldrà presentar la resta de documents del pla.
SISÈ: Incompliment de l’article 8 de la LUC
No s’ha trobat la documentació referent a l’esmentada modificació de les Normes en la pàgina web de l’Ajuntament de Bellvei. S’ha de recordar que el DL 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, en l’article 8 “Publicitat i participació en els processos de planejament i de gestió urbanístics” diu en l’apartat 5 que “la ciutadania té dret a consultar i ser informada sobre el contingut dels instruments de planejament i gestió urbanístics” i en el subapartat b) exposa clarament que “cal garantir l’accés telemàtic al contingut íntegre dels instruments de planejament urbanístics vigents”.
Caldrà que s’esmeni l’error i, el document en qüestió, es torni a tramitar d’acord amb la LUC i, es recorda que, segons l’apartat 1 de l’article 8 del DL 1/2010: “Es garanteixen i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió”.
Per la qual cosa per tot el què s’ha al·legat es proposa la retirada del Text refós de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries sector 17, reordenació de l’entorn del Castell de la Muga, de Bellvei en el benentès que, en cas de voler desenvolupar el planejament del municipi, seria més adient i recomanable, donades les condicions actuals, les necessitats del municipi i la situació de precarietat de les Normes actuals, aborda-ho per la via de la redacció d’un POUM.
Atentament
Bellvei, a 30 de març de 2011
Sg.: ...........................................
SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT BELLVEI
