Des de la ciutadania s’agraeix l’acte que ha organitzat el govern municipal i celebrar la gran resposta de la gent que va fer petita la sala d’actes del centre cívic, donant així la benvinguda a una etapa de normalització democràtica llargament esperada.
Aquest tipus d’activitat informativa, normal en un sistema democràtic obre les portes a la participació ciutadana, i en el cas de Bellvei, marca un abans i un després allunyant el fantasma d’un passat que no tornarà més. L’equip de govern va donar mostres de com es tenen que fer les coses i de la normalitat de regir un ajuntament.
Tot i això cal recordar que un acte d’aquestes característiques és essencialment perquè el ciutadà opini i digui la seva. Cosa que caldrà ajustar els ‘tempos’. Una sessió de dues hores d’explicació no permet, posteriorment un debat en condicions. La gent està saturada. Caldria que la part informativa fos d’una hora com a màxim i l’altra hora dedicada al debat. Es pot aconseguir sobradament. Caldrà ajustar algunes explicacions innecessàries o que es poden explicar de manera sintetitzada. És interessant saber si s’ha canviat una vorera, però és més important saber quin és el criteri del perquè s’inverteix en guals i no en activitats dinamitzadores socials i laborals, per posar un exemple.
Posats a fer crítica constructiva s’ha de dir que tot i la bona impressió del conjunt de l’equip, potser per l’evident manca de rodatge, es troben a faltar els criteris generals de cap on es vol anar. Són molt importants els objectius en una època de canvis substancials tant en l’economia com en els socioambientals. En aquest sentit la intervenció final de l’alcalde, coordinador de l’equip i qui ha de marcar les pautes a seguir, es va trobar a faltar un discurs més ferm i vertebrador orientat a definir les prioritats.
Si no hi ha objectius clars no hi poden haver accions clares. L’espina dorsal del projecte. L’exemple més evident d’indecisió política el trobem en la política urbanística. De la intervenció del regidor d’urbanisme no es va desprendre cap criteri d’actuació ni cap valoració (a part del manifestar estar en contra del camp de golf) respecte a la política d’especulació urbanística del govern anterior.
La gravetat d’una situació urbanística caòtica penja com una espasa de Damocles sobre un municipi que d’haver-se desenvolupat tots els plans residencials pendents, mig aprovats i abandonats per la crisi econòmica, ara estaríem en la més mísera bancarrota econòmica, com li ha passat en altres municipis no massa llunyans. Cosa que podria passar en el cas improbable de recuperació econòmica, tot i que, de mantenir-nos en la crisi tampoc és aconsellable tenir plans empantanegats. Caldrà fer alguna cosa al respecte.
Sobre la taula s’ha de resoldre d’una vegada per totes el cas del camp de golf i tot el què representa per la Muga, com va manifestar el mateix regidor d’urbanisme, fen menció dels informes desfavorables de les administracions per l’impacte negatiu d’una activitat privada sobre una muntanya protegida per la Generalitat.
I com a tercer aspecte cal que es doni resposta als recursos d’alçada sobre la normativa especulativa aprovada al casc antic que l’anterior govern va imposar en contra de gran part dels veïns. La degradació del centre és evident i no és adequat mantenir-la per més temps. Tot això és difícil portar-ho a terme mentre es mantingui el mateix cos tècnic que ha fomentat i recolzat antigues polítiques urbanístiques que a hores d’ara ja no tenen sentit i han quedat obsoletes.
Aquest consistori hauria d’assumir agafant el toro per les banyes de l’urbanisme municipal i resoldre’l. Mentre no ho faci, de ben segur que no s’alliberarà de l’espectre urbanístic anterior. Caldrà considerar la possibilitat de redactar un Pla d’Ordenació ja que actualment tenim encara un pla del segle passat apedaçat. Seria, segurament, una més bona i encertada inversió però és necessari que l’ajuntament ho tingui clar.
Tampoc es va fer esment del pla aprovat inicialment per ampliar la fàbrica Reberter a l’altra banda de la carretera d’entrada, amb túnels inclosos, que tot i estar en el municipi de Castellet, afecta directament al poble de Bellvei. Caldria que el consistori de Bellvei es pronunciés sobre aquest tema.
Molt positiva va se la intervenció del regidor de Serveis proposant accions de reciclatge per la brossa. Un discurs molt ben elaborat i, amb poques paraules i bon to, va esquematitzar un dels problemes que actualment té la nostra societat: les deixalles. Seria interessant potenciar l’educació ambiental (de fet ja es va proposar en interessant iniciativa de reciclatge d’ olis usats). Cal que aquesta iniciativa s’ampliï a la recollida porta a porta de la brossa. En altres poblacions veïnes com l’Arboç, ja s’està portant a terme i genera beneficis al municipi. Com també fomentar una política d’estalvi, sobretot pel que fa a la despesa de bosses de plàstic a les botigues i supers. Els envasos, sobretot de plàstic, són un greu problema.
Sobre les inversions d’aquest any, sembla encertada i necessària l’ampliació de l’ajuntament i oportú el criteri exposat pel regidor d’urbanisme de fer una intervenció més ajustada i descartar el projecte anterior. Sorprèn però que la resta de la inversió es destini a guals. Dona la impressió que al municipi no hi ha altra prioritat que regular l’excés de velocitat.
Sobre la radio caldria valorar la necessitat de la despesa en un mitjà que té una repercussió mínima i que manté el caràcter ideològic de propaganda política pel qual el va crear l’anterior govern. La inversió amb aquest mitjà es podria dirigir cap altres necessitats que donessin un benefici social i cultural més alt com podria ser muntar una bona estructura d’activitats i dinamització del jovent en estructurar les activitats culturals i les sortides en el món laboral.
El sous dels regidors no va quedar clar, sembla que en termes absoluts hi ha hagut un augment. Seria interessant revisar aquesta partida a la baixa. L’augment de regidors no és una excusa. Si les inversions per informes tècnics s’han reduït per falta d’activitat, per la mateixa raó també s’hauria de reduir les inversions pels sous dels regidors.
Sobre la tercera edat cal valorar la proposta feta per la regidora de benestar social poc ambiciosa i reductiva. Així com la limitada proposta cultural que caldrà millorar i estructurar amb altres àrees, com la social, l’econòmica i esportiva. Cal impulsar les activitats però no en funció d’omplir un poliesportiu sinó en funció dels criteris i les necessitats de la gent i, aquí, potser és on s’han d’esmerçar els esforços. En saber on anem i perquè. Es troba a faltar l’elaboració d’un pla que harmonitzi i clarifiqui els objectius municipals. Mentre no es faci el vaixell tindrà vies d'aigua, i convé que suri i, ara més que mai, navegui amb bon rumb i les veles desplegades.
En tot i això, cal donar la benvinguda aquesta nova manera de fer poble i oferir la confiança a un equip que a hores d’ara ha superat en escreix les polítiques de l’anterior govern.
Pau Batlle Solé
Membre de l’Entesa per Bellvei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada